Hola a tothom,
No se si algú a sentit mai aquesta sensació de buidor, aquesta sensació que vols que se t'empassi el món i no tornar a apareixer...
Ganes de plorar l'anima i de poder viure un somni etern sense ningú...
Soletat...
La soletat de mirar-te al mirall i no veure res... de veure només uns ulls buits, inexpresibles, sols, desamparats...
Ganes de marxar a algún lloc etern, on no es senti dolor, tristesa, on els records marxin...
En aquests moments... voldria desconectar la meva ment per sempre i així poder trobar el meu lloc...
Poder escoltarme...
Poder entendrem...
Poder viure...
Poder tenir un final feliç...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Woola! Em sap greu llegir que et sents així, no sé que dir-te... Jo normalment sóc bastant optimista i no acostumo a tenir baixons com aquest... Només et puc donar un consell: la xocolata ho cura tot (o gairebé tot..) Ànims noia!
Publicar un comentario